MANIFEST EN OPOSICIÓ AL DECRET DE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (IES ALBUHAIRA)

El Claustre de l'IES Albuhaira, reunit en data de 4 de juny de 2013, atesa la seva preocupació per la qualitat, la dignitat i la responsabilitat de la seva tasca docent, vol manifestar el seu total desacord amb el Decret 15/2013, de 19 d'abril, conegut com a Decret de tractament integral de llengües pels següent motius:

1. L'IES Albuhaira disposa d'un projecte lingüístic propi aprovat per acord majoritari del Claustre i del Consell Escolar del centre. Aquest projecte lingüístic, integrador i de consens, ha aconseguit l'assoliment d'una competència lingüística adequada en les dues llengües oficials de la comunitat. El resultat obtingut d'aquest projecte queda avalat per les proves de diagnosi de l'IAQSE 2012, elaborades per la Conselleria d'Educació Cultura i Universitats i pels resultats de l'informe PISA 2009, que demostren que el grau d'assoliment de la competència en comunicació lingüística en llengua castellana són iguals o superiors al grau d'assoliment del català.

A més a més, des dels inicis d'aquest centre, i segons consta al projecte lingüístic esmentat, l'IES Albuhaira vehicula l'ensenyament en llengua catalana perquè aquesta és la llengua pròpia de les Illes Balears i, així, segueix el manament estatutari regulat en els articles 4, 18.3 i 35 de la llei orgànica 1/2007 que encomana als poders públics que s'asseguri el coneixement del català fins arribar a la igualtat plena de les llengües oficials, que es vetlli per la defensa i protecció de la nostra identitat i que la normalització del català sigui un dels nostres objectius. A més, queda avalat per la Llei de Normalització Lingüística (1986).

2. L'aprenentatge de llengües és important per a la preparació dels nostres joves per poder afrontar amb èxit el seu futur. Per això, un pla d'aplicació de vital importància com aquest no pot ser aprovat de manera unilateral i sense cercar el diàleg, l'opinió i el consens de tota la comunitat educativa i amb un document improvisat. De fet, la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha desoït les veus que, en contra d'aquest decret, s'han fet sentir des de la comunitat pedagògica, de les institucions acadèmiques d’obligada consulta (Universitat de les Illes Balears) i dels organismes com la FAPA i el Consell Escolar de les Illes Balears, que a l’informe aprovat dia 31 de gener de 2011, a l’apartat de recomanacions per a la millora del sistema educatiu, reclamava un augment de la presència i de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit educatiu.

3. El plurilingüisme, tot i que és important, ara mateix no ha de ser una prioritat en les polítiques educatives que cal treballar. El fracàs escolar ha de ser el motiu sobre el qual cal enraonar a fi de trobar els mecanismes per evitar que els nostres joves abandonin la formació que els ha de conduir a la preparació per fer front a una vida més digna.

A més, les dificultats pressupostàries del moment no garanteixen que puguem comptar amb els recursos humans, econòmics i materials adients (professorat de reforç, reducció de ràtios, materials adaptats, auxiliars de conversa, etc.),de manera que ara com ara és inviable l'aplicació de la mesura aprovada.

4. Atesa la gran diversitat (nouvinguts, NEE, NESE...), NO TOT l’alumnat pot accedir a la complexitat d'algunes matèries . Aquest fet serà un motiu per segregar i discriminar part dels alumnes, contràriament als bons resultats demostrats en la cohesió i integració de tot l'alumnat, tot i la forta pressió migratòria soferta durant els darrers anys. Per a l'aplicació adequada d'aquest projecte caldria que els alumnes adquirissin la competència comunicativa a les primeres etapes d'educació infantil i primària.

5. Un projecte d'aquest tipus s'ha de planificar acuradament i a llarg termini, per fer possible que els docents es formin adequadament en llengua anglesa, que a hores d'ara molts no hi estan. Exigir un nivell de coneixement B2 al professorat no és requisit per ser capaços de dominar, transmetre i gestionar el correcte desenvolupament de les classes en un idioma estranger.

A més, des de la Conselleria s'ha mentit manifestant que s'han format expressament més de 3000 professors per posar en marxa el TIL.

6. El decret 15/2013 considera que les tres llengües objecte de TIL tenen la mateixa consideració i mereixen el mateix tractament escolar. Des del punt de vista científic, el castellà i l’anglès són llengües majoritàries i tenen un àmbit d’ús molt més ampli; el català, però, és una llengua minoritària, minoritzada i de distribució geogràfica molt més localitzada.

Mentre les enquestes conclouen que la llengua catalana ha patit un retrocés en l'ús efectiu del català entre la població balear, l'administració, a través del decret i de les instruccions redactades, posa de manifest que l'objectiu final no és garantir l'aprenentatge de l'anglès, sinó reforçar el castellà com a llengua vehicular; cosa que implica un retrocés del català.

Recordem, a més, que el català és la llengua pròpia de la comunitat. Per tant, els centres docents de Primària i Secundària han de poder garantir i salvaguardar la transmissió de la cultura i la llengua autòctones.

S’acorda trametre aquest argumentari al Consell Escolar per tal que l’estudiï i, si s’escau, l’aprovi.

El claustre de l'IES Albuhaira

Muro, a 4 de juny de 2013