Acta de l'Assemblea del 7 de març

ASSEMBLEA DE LA PLATAFORMA EDUCATIVA MURO

Dijous 7 de març de 2013

Lloc: antic mercat cobert (local 3a edat) de Muro

Hora d'inici: 20,10h Hora de finalització: 22,30h

Assistents: un centenar de persones (professors, pares, alumnes, exalumnes, gent interessada...)

ORDRE DEL DIA

1. Constitució de la plataforma i de l'assemblea.
2. De què parlem quan parlem de la LOMCE? (Josep À. Revert)
3. Torn obert de paraules
4. La llei de símbols i el decret de convivència (Miquel Seguí)
5. Lectura i aprovació del manifest de l'assemblea.
6. Les retallades a la universitat (Jaume Ramon Perelló)
7. Conclusió: comiat i noves accions
8. Torn obert de paraules

1. CONSTITUCIÓ DE LA PLATAFORMA I DE L'ASSEMBLEA.	Roberto Justo presenta la Plataforma (nascuda a partir de l'acord pres en l'assemblea del 28N a l'IES Albuhaira), els seus objectius i els diferents punts que es tractaran en l'assemblea d'avui.
2. DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE LA LOMCE?	JOSEP À.REVERT, professor de l'IES Albuhaira, fa una clarificadora presentació sobre la LOMCE, els seus articles, els objectius... En trenta anys hen tengut set lleis educatives. Revert, tot i estar d'acord que cal una reflexió sobre educació, es demana si era necessària una nova llei. A més, la LOMCE ha creat malestar en tots els sectors i no compta amb els avals dels àmbits científics, tot i que sí que té el suport de la FAES i de la Conferència Episcopal. Es nota que és una llei per acontentar els mercats ja que més que qualitat cerca i fomenta la competitivitat, en tant que estableix un sistema de revàlides i deixa en l'aire com incidiran els resultats en la revisió del sistema. Revert explica detalladament en què consistiran aquestes revàlides i destaca que se'n farà una de caire orientatiu a 2n de primària per tal de detectar “problemes” en els alumnes. Però, per què no “necessitats”? No es revisa en cap cas el sistema educatiu i només s'incideix en l'alumnat, de manera que s'augmenta la segregació i s'estableixen rànquings de centres: els que obtenguin millors resultats rebran més recursos... i així hi haurà centres “especialitzats” en alumnes “amb problemes” i d'altres amb alumnes amb bons resultats. Així mateix es tracta d'una llei sexista ja que legitima el concert educatiu en centres segregadors per sexes (amb això es contradiu la convenció de la UNESCO). No és en cap cas democràtica perquè bloqueja el pes familiar, estableix que el Consell Escolar serà un òrgan estrictament consultiu i dóna un pes determinant a la figura del director, que podrà seleccionar el professorat del seu centre. També és una llei mercantilista en tant que els centres podran rebre ajudes d'entitats privades i que l'educació es planteja com una cursa d'obstacles a partir de les revàlides. S'afegeixen criteris d'”empleabilidad”: com d'apte és un alumne per cobrir els llocs de treball? També és centralitzadora: els currículums de les matèries són controlats per la inspecció educativa central. A més el nombre total d'hores en llengua pròpia no pot ser superior al nombre d'hores en la llengua de l'estat. En aquesta llei no es parla de la idea de l'educació per a tota la vida ni de l'educació infantil i molt poc de l'educació primària.
3. TORN OBERT	Professorat dels centres de primària comenten que on s'ha notat més la retallada ha estat en la no cobertura de substitucions i en l'augment de càrrega lectiva del professorat. Professorat de secundària afegeix que també s'ha augmentat el nombre d'alumnes per aula, cosa que fa que el temps dedicat a cada un d'ells disminueixi... i això incideix en la qualitat de l'atenció Un pare comenta la seva preocupació per la desaparició de matèries com la filosofia i es demana quines mesures de pressió es podrien plantejar. Cal un consens de la comunitat educativa (pares, professors, alumnes) per lluitar junts. Marina (professora de filosofia a l'IES Santa Margalida) comenta que ja hi ha hagut uns quants esborranys de la LOMCE, però que només han canviat el preàmbul (el primer parlava de crear ciutadans aptes per al mercat laboral) i no els articles ni els paràmetres. A més, s'eliminen assignatures que ensenyen a pensar de forma crítica (filosofia, ciutadania). El fi està clar: els obrers no han de pensar! Josep Revert afegeix que s'estableixen dos tipus d'assignatures: les troncals (llengua i matemàtiques), que es reforcen; i les altres, que no es consideren necessàries. No es vol creativitat. Es comenten altres punts estranys de la llei com la definició dels centres per categories, l'etiqueta d'alumnes “amb problemes” i l'augment d'hores de religió enfront de l'eliminació d'assignatures com filosofia o ètica. S'apunten altres dubtes i qüestions entorn a aquesta lleig: per què donar tanta importància a les TIC si llavors no hi ha recursos? Per què es vol penalitzar l'adoctrinament si, per contra, s'imposen dues hores de religió a batxillerat? Sembla que es vol deixar de formar persones, de formar valors... Sembla una llei feta per algú que no està en aquesta època...
4. LLEI DE SÍMBOLS, DECRET DE CONVIVÈNCIA, DECRET DE TRILINGÜISME.	LLEI DE SÍMBOLS: segons aquesta llei el Govern Balear és l'únic que pot gestionar els símbols, tot i que segons l'Estatut d'Autonomia, els símbols balears són patrimoni de tots. DECRET DE CONVIVÈNCIA: ja hi ha hagut diferents esborranys i el que en destaca el professor Miquel Seguí és la consideració de falta molt greu la violació de la imparcialitat, amb sancions extremes... En cap cas no es parla de faltes lleus... Curiosament, continua Seguí, aquests decrets apareixen en el moment que han sorgit algunes iniciatives com els Enllaçats, la Plataforma Crida... i s'ha modificat la Llei de la funció pública i es lleva el requisit del català. A més, la redacció d'aquests textos és totalment ambigua i se sotmet a diferents interpretacions. DECRET DE TRILINGÜISME: els professors no estan en contra que s'augmenti el coneixement d'anglès, però sí que s'estableixin algunes places delimitades. Marina (professora IES Santa Margalida) intervé per dir que també es modifica el decret de dret a la vaga dels alumnes.
5. LECTURA I APROVACIÓ DEL MANIFEST.	Es llegeix el manifest i es sotmet a modificacions. Sense cap comentari, és aprovat. I s'acorda que se'n donarà difusió.
6. RETALLADES A LA UNIVERSITAT.	Jaume Ramon Perelló, estudiant de psicologia a la UIB comenta que les retallades s'han notat en primer lloc amb la pujada de taxes: una matrícula pot costar més de 1000 euros i, si és el cas que t'hagis de tornar matricular d'alguna assignatura, el preu es va incrementant. Algunes persones han hagut d'abandonar... També s'ha notat una disminució del nombre de professors. En relació al Pla Bolonya, es va imposar ja que la comunitat universitària no l'acceptà. L'objectiu de fer carreres més pràctiques no s'ha assolit perquè al capdavall també es demanen exàmens finals i, a més, es cerca que t'especialitzis i que en acabar la carrera facis un màster que, tot sigui dit, val molts de doblers. A més, resulta quasi incompatible estudiar i fer feina, perquè els plans d'estudis, establerts a partir de cronogrames, són molt rígids. Un estudi superior ha de ser molt més flexible per poder facilitar l'accés a tothom. A més, el pla Bolonya penalitza els ja titulats, ja que posa traves per fer una segona carrera. Afegim que de cada vegada hi ha més dificultats a l'hora d'accedir a les beques, ja que s'exigeix una nota minima i haver superat un nombre d'assignatures.
7. CONCLUSIÓ.	Per acabar l'acte es recorda el correu electrònic de la plataforma (plataformaeducativamuro@gmail.com) i el bloc (www.plataformaeducativamuro.blogspot.com), per tal de tenir sempre uns canals d'informació i comunicació entre els membres de l'assemblea. Seguidament es recorden algunes dates de vagues i manifestacions en favor de l'educació pública, convocades pels sindicats. Finalment s'agraeix l'assistència a tothom i es presenta la proposta de seguiment conjunt de l'assemblea (els dos centres de primària i l'institut, pares, mares, alumnes, professors...) en la Tancada Estatal de dia 25 d'abril.
8. TORN OBERT DE PARAULES	S'obre un debat a partir de la puntualització d'una mare d'alumne que assisteix a l'escola Sant Francesc d'Assís, concertada i confessional, sobre el tema de la religió. S'hi afegeix un mestre d'aquesta escola, que comenta que no està d'acord totalment amb el manifest, en què s'esmenta la defensa d'una escola laica. El debat es desvia una mica del tema, però queda clar que el concepte d'educació pública i laica vol dir que hi cap tothom, que no s'imposa cap religió i que si un pare elegeix una escola religiosa és perquè accepta el sistema d'aquella escola. La conclusió final d'aquesta assemblea és que tots volem una educació de major qualitat i s'ha d'anar fent feina en aquest camí: s'han de crear més plataformes, parlar del tema, informar la gent i prendre més accions...