ACTA DE L'ASSEMBLEA 28N

ASSEMBLEA TANCADA 28N IES ALBUHAIRA

Com ens afecten les retallades, la llei Wert (LOMCE) i el decret de trilingüisme?

Dimecres 28 de novembre de 2012

Lloc: Sala d'audiovisuals (IES Albuhaira)

Hora d'inici: 19,25h Hora de finalització: 22h

Assistents: 10 professors/es, 1 membre de l'equip directiu, 6 pares, 5 alumnes i 2 exalumnes.

1. Constitució de l'assemblea.

Presentació de l'activitat “28N tancat per retallades, obert per educació” de la Plataforma Crida, que té un seguiment a 128 centres de les Illes Balears. Presentació de l'ordre del dia i de les activitats que es duran a terme. Presentació de tots els membres assistents a l'assemblea. Es remarca que, tot i que som pocs, hi ha representants de professorat, d'alumnes, d'exalumnes i de pares.

2. Punts de debat: Com ens afecten les retallades?    La LOMCE Universitat Coaccions i mesures repressives    Decret de convivència 3.Propostes: 4. Acords:

La disminució de la despesa pública en educació ha suposat contractar menys professors, rebre menys recursos i patir mancances bàsiques: totes aquestes accions directes tenen també altres conseqüències indirectes. El fet de contractar menys professorat fa que els professors que exerceixen vegin incrementada la seva càrrega lectiva; que no es cobreixin baixes inferiors a trenta dies, cosa que també carrega la resta de professors; que hi hagi hagut un augment de les ràtios d'alumnes per classe en un 20%. Conseqüentment hi ha una disminució de l'atenció personalitzada als alumnes i un augment de la conflictivitat en les aules. L'IES Albuhaira no exemplifica totalment aquesta situació ja que des de fa anys el professorat, fent una hora més de feina, aconsegueix tenir un grup més de primer d'ESO. Enguany s'han fet tres grups de 20 alumnes a primer, en lloc dels dos grups de 30 que ens donava l'administració. De totes maneres es constata que hi ha hagut mostres d'aquestes retallades en el centre: menys grups d'alemany, manca de suport per a alumnes exempts d'anglès... Amb totes les mesures preses està clar que la qualitat de l'ensenyament es veu ressentida: per exemple tenir grups més nombrosos implica una menor atenció, menys coneixement individual i impossibilitat perquè el professorat pugui fer bé la seva feina (corregir...). A part de la reducció del nostre sou, però sobretot estam preocupats per l'educació. Totes aquestes mesures poden arribar a implicar desmotivació. Però Muro també es podria veure més afectat ja que es podria desaparèixer el batxillerat. Es lamenta la diferència de recursos de què gaudeixen els centres privats en relació amb els de la públíca. Aquest pareix ser el lema que es pretén potenciar: una educació de qualitat menor implica una societat de menor cultura, i, per tant, més diferència social. És aquesta la meta de la LOMCE. Pareix que es tracta de fer una educació segregadora segons el poder adquisitiu. A la Universitat es noten les retallades de moltes maneres: menys materials, menys recursos (per exemple per fer pràctiques clíniques), no s'ha augmentat en res la dotació a les biblioteques i, sobretot, hi ha hagut un augment del preu de la matrícula destacable (de 800 a 1200 euros en primera matrícula, i augmenta si és en segona matrícula). Amb el Pla Bolonya s'incrementa també la càrrega lectiva no només per als alumnes, sinó també per al professorat. En aquest moment de l'assemblea som interromputs per la Guàrdia Civil, que , complint ordres, vénen a veure què feim. S'apunta que des de Conselleria hi ha mesures coactives davant trobades i manifestacions com la que estam duent a terme: per exemple la demanda d'autorització per poder usar el centre fora de l'horari lectiu per fer aquestes assemblees, informe de l'activitat... I, mentrestant, ens continuen devent 17.000 euros. Davant tot aquest deute econòmic no ens queda més que demanar-nos com és que fan tantes retallades i després potencien i doten exageradament alguns programes com la implantació del trilingüisme? Però és que a més de retallades hi ha mesures repressores: per exemple el director del centre no poodrà informar dels deutes? Un dels pares assistents apunta que el missatge de tantes mancances i tantes repressions no arriba als pares, a la societat en general... Hi ha hagut desmobilització: sindicats, professors, autoritat del centre... S'apunta que caldria donar continuïtat a aquests debats, anar informant, transmetre la informació... Pareix que des dels centre podem fer molta cosa per informar els nostres alumnes, però segons l'avantprojecte del Decret de Convivència no podrem manifestar posicions personals o les sancions seran dures. Aquest decret és ambigu: què és adoctrinar? Què són símbols? No es podrà explicar l'evolució! La qüestió és que es treuen de la màniga lleis per cada possible problema que veuen. Es demana que s'informi la premsa de la venguda de la guàrdia civil. Arribarà un moment que ens prohibiran el dret de manifestar-nos? On anam? Els alumnes no veuen lògic que hagin de tenir dues hores de religió i, en canvi, no en tenguin cap de tutoria: si això no és adoctrinar... És estrany que en un centre on els pares donen sempre un suport massiu (un 78% d'afiliació a l'AMIPA), avui n'hi hagi poquets i cap membre directiu. Tal volta no hi són perquè ignoren la informació, perquè en el centre no hi ha problemes (o no els veuen) o perquè la gent té altres preocupacions. I és que aquest institut, com hem dit al principi, no exemplifica la realitat: estam en una bombolla. Un altre atac al professorat és, per exemple, considerar faltes justificades els viatges d'estudis, que no són faltes. Demanda de més suport per part de l'APIMA. Fa falta cohesió en aquest tema. Demanda que els alumnes es moguin també perquè, com saben, al professorat ens censuren. Del que es tracta és de fer que els alumnes pensin, fer alumnes crítics i no alumnes “treballadors” com pareix ser l'objectiu de la nova llei LOMCE només llegint el preàmbul.: “competitivitat”, “economia”, “treball”, “creixement econòmic”. Es veu clar quina és la meta: que els alumnes de les escoles públiques siguin els obrers dels alumnes de les escoles privades, que seran els qui les dirigiran. Les taxes de la UIB han augmentat un 40%, per contra les beques només un 3% només. Arribarà un moment que la gent amb poder adquisitiu més baix no podrà pagar els estudis als seus fills. Però realment no volen estudiants que ens treguin de la crisi perquè acabaran treballant a fora. Tot i que hi ha opinions que manifesten que des del centre no podem prendre cap decisió ni podem donar resposta a tots aquests problemes, no ens podem rendir al missatge d'impotència i de por i, a més, hi ha més centres igual... Tenim les eines per anar fent a poc a poc pressió, canalitzar la informació, organitzar-nos i mobilitzar-nos: els petits canvis aconsegueixen grans coses. Si ens plantejam petits objectius realistes i feim actes, encara que siguin simbòlics... Es tracta de no deixar de dir “Prou”! Per tant acordam: Continuar parlant del tema: això ja és fer coses. Quedam per organitzar una altra assemblea després de Sant Antoni. Crear una xarxa d'informació: es farà un bloc per canalitzar l'activitat de la nostra assemblea. Difondre el missatge: per exemple a través de les nostres veus (amics, companys, ...) i eines. Alguns exalumnes del centre vendran a fer una xerrada als alumnes de batxillerat.